Retrotabulum n.10
Revisió del catàleg artístic dels Ortoneda, a partir d'un retaule de Cabra
En el decurs del període del gòtic internacional, la ciutat de Tarragona va acollir diversos pintors, entre els quals varen destacar Ramon de Mur, que també fou veí de Tàrrega i Montblanc, així com Mateu Ortoneda. Capital que dialogà artísticament amb Barcelona i València, el present treball el focalitzem en l'activitat pictòrica d'aquest darrer artista, tot desenvolupant una proposta que té a veure amb l'emergència de Pasqual Ortoneda, germà o tal vegada nebot de Mateu, dins l'obrador familiar.
La proposta té relació amb una obra inèdita que va ser subhastada aquest estiu a París. Atribuïda al Mestre de Cabassers, la pintura en qüestió explicita la petjada important de Guerau Gener i Lluís Borrassà al retaule major del monestir de Santes Creus i esdevé un testimoni singular a l'hora d'apropar-nos a la producció artística dels Ortoneda. Es tracta d'una taula de la Dormició de la Mare de Déu,coronada per la resurrecció dels morts i un escudet de gules amb una cabra d'argent, el qual i atès el lligam estilístic de la pintura amb el Mestre de Cabassers podria confirmar, finalment, que es tracta d'una obra
...- Categoria: Retrotabulum
- Es va publicar el dimecres, 01 gener 2014 17:32
- Visites: 13143
Retrotabulum n.9
Especulacions i certeses: els anys de Guillem Sagrera al Rosselló
L’article valora l’activitat de l’arquitecte i escultor gòtic d’origen mallorquí Guillem Sagrera durant l’etapa en què es va instal•lar al Rosselló, des de començaments del segle XV fins a 1420 aproximadament. S’incideix en les influències que devia rebre durant aquest període, que es concreten, en el terreny de l’escultura, en l’influx borgonyó i, en el domini de l’arquitectura, en el paisatge monumental creat pel rei Carles V de França i el seu entorn més pròxim. Maria Rosa Manote Clivilles
Especulaciones y certezas: los años de Guillem Sagrera en el Rosselló
El artículo valora la actividad del arquitecto y escultor gótico de origen mallorquín Guillem Sagrera, en la etapa en qué se instaló en el Rosellón, desde principios del siglo XV hasta 1420 aproximadamente. Se incide en las influencias que debió recibir en este periodo, que se concretan, en el campo de la escultura en el influjo borgoñón, y, en el terreno de la arquitectura, en el paisaje monumental creado por el rey Carlos V de Francia y sus allegados más próximos. Maria Rosa Manote
...- Categoria: Retrotabulum
- Es va publicar el dimarts, 10 desembre 2013 17:51
- Visites: 11799
Retrotabulum n.8
Una obra documentada de Pere Nicolau per al rei Martí l'Humà. El políptic dels set Goigs de la cartoixa de Valldecrist
El favor reial de Martí l'Humà cap a les cartoixes, molt especialment la de Valldecrist (Altura, Castelló), va afavorir que fossin la destinació final de les millors obres d'art. Així mateix, la gran veneració del darrer monarca del casal de Barcelona cap a les relíquies va originar un autèntic tresor, amb innumerables testimonis, part del qual va assignar a Valldecrist. L'elevada qualitat artística de les obres i el gran valor simbòlic de les relíquies van coincidir en una composició magistral: el políptic que el rei Martí regalà al cenobi d'Altura.
L'any 1403, el pintor català Pere Nicolau va cobrar de Francesc Martorell, rector de Puçol i canonge de la catedral de València, la quantitat de cent florins per set taules en què es representaven els set Goigs de la Mare de Déu, les quals havien estat destinades pel monarca al monestir cartoixà de Valldecrist. Gràcies a la descripció del políptic que va fer Rafael Martí de Viciana, l'any 1563, en aquest article donem a conèixer que tres de les set taules es
...- Categoria: Retrotabulum
- Es va publicar el divendres, 15 novembre 2013 15:29
- Visites: 12647
Retrotabulum n.7
El retaule de Peralta de la Sal (Osca), una obra desconeguda de Jaume Ferrer i Pere Garcia de Benavarri
El present treball és una aproximació a un dels conjunts pictòrics més desconeguts del període tardogòtic en terres d’Aragó, l’antic retaule major de l’església parroquial de Peralta de la Sal, localitat ubicada a la comarca franjolina de la Llitera. Fins a dia d’avui, l’únic coneixement que es tenia d’aquest conjunt era a partir d’un parell de descripcions del 1677 i 1873, a més d’un informe de l’any 1908, signat per Josep Pijoan, relacionat amb la venda del conjunt, el qual romania inèdit i que es conserva al fons documental de la Junta de Museus (Arxiu Nacional de Catalunya).
El caràcter d’aquestes fonts, juntament amb la venda del retaule a principis del segle XX, havien provocat que s’hagués perdut el rastre d’aquest impressionant moble i, de retruc, que no hagués estat analitzat pels especialistes en la literatura a l’ús. Avui, un segle i escaig després de la seva alienació, en recuperem la memòria i fem una aproximació global als avatars de la seva
...- Categoria: Retrotabulum
- Es va publicar el dissabte, 04 maig 2013 00:00
- Visites: 23036
Retrotabulum n.6
L'art del 1400 i els pintors del bisbat de Tortosa
A la catedral de Tortosa o a la seva diòcesi varen ser destinades obres magnífiques que van sorgir dels millors pinzells de Barcelona, Tarragona i València. Poc desprès del canvi de segle, la ciutat va reclamar els serveis de Pere Lembrí i assolí per uns anys la consolidació d'un important focus pictòric, comparable als grans centres de la Corona d'Aragó. A més a més de Tortosa, poblacions com Morella i Sant Mateu, dependents d'aquest bisbat, van ser nuclis pictòrics destacats i van representar un punt intermedi en el diàleg entre la pintura valenciana i catalana. Pere Lembrí, Llembrí o Llambrí (doc. 1399-1421), juntament amb Guillem Ferrer (c. 1372/1375-1417/1418), Jaume Sarreal (1402-1432) i els Vallserà, en són els artífexs principals.
En aquest treball, es fa palès que el paradigma figuratiu del Mestre de Cinctorres, per nosaltres el més probable Pere Lembrí, no pot correspondre a un pintor avesat en les línies de la pintura italianitzant dels Serra i que, en conseqüència, no pot ser identificat amb Guillem Ferrer, el més versemblant creador de les obres atribuïdes a
...- Categoria: Retrotabulum
- Es va publicar el divendres, 21 desembre 2012 20:57
- Visites: 16637
Retrotabulum n.5
Del obispo Sapera a los linajes Pomar y Nadal. Gonçal Peris y los retablos de Puertomingalvo
La obra pictórica de Pere Nicolau (1390-1408) y Gonçal Peris (ca. 1380-1451) fue destinada al Reino de Aragón en repetidas ocasiones, por encargo de personajes singulares. Entre ellos, se da a conocer que fue el canciller de Navarra, Francés de Villaespesa, quién comisionó el retablo mayor de la iglesia de San Juan Bautista de Teruel y se centra la atención en los linajes Poma y Nadal de Puertomingalvo.
Los diversos testimonios artísticos de Puertomingalvo que se tratan, los que conocemos y de los que tenemos noticia, pensamos que no corresponden a un momento concreto sino que pueden puntear cronologías diversas que van desde finales del siglo XIV hasta el año 1437. Alguno, como el retablo de Santa Bárbara, es probable que fuera encargado a Gonçal Peris por el ayuntamiento de Puertomingalvo hacia 1415-1419. Villa cuyo señorío ostentó el arzobispo de Zaragoza, la supeditación de las voluntades del consistorio de Puertomingalvo a la decisión eclesiástica y el escudo que ostenta el retablo de Santa Bárbara ofrecen un potencial vinculo con Francesc Climent Sapera, arzobispo cesaraugustano por
...- Categoria: Retrotabulum
- Es va publicar el dimarts, 02 octubre 2012 00:33
- Visites: 14958
Retrotabulum n.4
La alteridad velada, o la mirada del alma, en la obra de Bartolomé Bermejo
Este estudio se centra en el valor de la mirada de algunos de los personajes que se integran en la obra de Bartolomé Bermejo, como fiel reflejo del espejo del espíritu. Siempre velada, dicha mirada nos conducirá a la alteridad de seres totalmente diferentes a los que pensábamos que eran. A lo largo de este trabajo, intentamos levantar algunos de esos sutiles velos que el maestro pintó sin textura alguna, pero que pueden ser advertidos gracias a la luz o las tinieblas, que emanan del personaje velado.
Algunas de las obras que comentamos tienen un esquema compositivo análogo, pero lleno de maravillosos matices. En ellas se resigue la idea de que Cristo, o el poder de la luz, no abandona a sus seguidores en los momentos más difíciles, principalmente cuando se produce el acecho del poder alternativo. El artista deja constancia de dicha presencia en los retablos de Santo Domingo de Silos y Santa Engracia, ambos pintados en su etapa aragonesa, y el de Santa Ana y Santa Eulalia de Mérida, llevado a cabo para el altar mayor de la iglesia del monasterio de Santa Ana
...- Categoria: Retrotabulum
- Es va publicar el dilluns, 30 juliol 2012 22:46
- Visites: 12495
Retrotabulum n.3
En torno a los Osona: La vara sacerdotal y la influencia de Bermejo en el retablo del Calvario
En el retablo de santa Engracia de Daroca, llevado a cabo por Bermejo con anterioridad al año 1476, se puede apreciar que el eje iconográfico de sus tablas remite a los emblemas del poder civil -la vara, el cetro y el yugo-, y del poder eclesiástico -la vara y el báculo-, los cuales y según su uso pueden llevar a las tinieblas o a la gloria. Al analizar el retablo del Calvario, obra pintada por Rodrigo de Osona en 1476, se aprecia que el poder que se critica, mediante la vara, es el de la autoridad eclesiástica vigente a la muerte de Cristo. En este artículo, tratamos de demostrar la influencia que Bermejo ejerció sobre Rodrigo de Osona en la iconografía de dicho Calvario, circunstancia que podría verificar la presencia por esas fechas del pintor cordobés en la ciudad de Valencia o la coincidencia previa de ambos artistas. Siguiendo las pautas de los pintores flamencos e italianos, la producción de Rodrigo de Osona enriqueció la iconografía levantina más tradicional y aportó novedades singulares en la creación artística valenciana, algunas de las cuales se tratan en este
...- Categoria: Retrotabulum
- Es va publicar el dilluns, 21 maig 2012 13:12
- Visites: 12474
Retrotabulum n.2
Entre l’Hermon i la muntanya santa del salmista. Lluís Desplà a la Pietat de Bartolomé Bermejo
En aquest estudi tractem la iconografia de l’obra més magistral de Bartolomé Bermejo, la Pietat Desplà, i està centrat principalment en la figura del seu comitent. Una composició que neix d’una Anunciació i s’eternitza a la Jerusalem celeste i una pintura que té com a testimonis d’excepció la tristor anímica de Lluís Desplà i la promesa d’un desenllaç feliç.
Es dona a conèixer un ardiaca que, gràcies al paisatge, s’identifica amb el salmista exiliat i també diversos aspectes iconogràfics fins ara inèdits, com la presència de l’arcàngel sant Gabriel i l’Anunci als pastors o la Columna de la Fortalesa. Amb la companyia del salmista i la genialitat de Bermejo descobrim al lector la muntanya de l’Hermon, el mont Missar, les cascades del Jordà i la meravellosa Fortalesa de Déu trinitari. L’ànima celestial de Desplà ens du a l’arbre de la Creu: la porta de la Ciutat de Déu. En observar-la, es fa palesa la presència d’un altre protagonista ple de simbolisme: l’arquer. Francesc Ruiz i Quesada
...
- Categoria: Retrotabulum
- Es va publicar el dimarts, 28 febrer 2012 13:30
- Visites: 14043
Retrotabulum n.1
De Acqui Terme a la Piedad Desplà. Textos e iconografías inéditos de Bartolomé Bermejo
Bartolomé de Cárdenas, conocido con el sobrenombre del “Bermejo”, fue un pintor itinerante que desarrolló su actividad artística en Valencia, Daroca, Zaragoza y Barcelona. De su pincel surgieron algunas de las pinturas más bellas realizadas en la Corona de Aragón y su genio artístico traspasó fronteras. Pintó creaciones maestras para los tres estamentos y en este estudio damos a conocer su faceta menos conocida, la de “intellectual painter”. A través del estudio de las leyendas de sus obras aportamos nuevas noticias relativas a la fecha de realización del retablo de la Virgen de Montserrat de Acqui Terme, llevado a cabo entre los años 1476 y 1479, aunque Bermejo lo dejara inacabado en 1477, y damos a conocer algunas de las fuentes que incidieron en composiciones como la Flagelación de santa Engracia del Museo de Bellas Artes de Bilbao o la tabla de la Dormición de la Virgen de la Gemäldegalerie de Berlín, entre otras. Auxiliados por la iconografía, realizamos un recorrido a través de la magistral producción de Bermejo, cuyo punto final es la revelación del nombre de dos personajes de la tabla de la Piedad
...- Categoria: Retrotabulum
- Es va publicar el dimecres, 01 febrer 2012 13:12
- Visites: 15656
