Retrotabulum n.16

Miradas públicas e inéditas al conjunto catedralicio gótico de Segorbe

Después del último número de la revista Retrotabumum. Estudis d'art medieval, dedicado exclusivamente a la capilla del Salvador del recinto catedralicio de Segorbe, se hace necesario un estudio del  conjunto de todo este complejo, tanto de su espacio físico global, como de su estructura y entorno. Además de la abundante información que proporciona el archivo catedralicio −principalmente el conocido como Llibre del canonge Blay, los libros racionales y el “episcopologio” del obispo Juan Bautista Pérez−, hemos rescatado bibliografía en cierta medida olvidada, como los estudios efectuados en 1949 con motivo de la inauguración del Museo Catedralicio, siempre teniendo en cuenta las aportaciones recientes de la arqueología.

Así pues, el presente estudio analiza toda la obra gótica, desde el templo en sí con sus capillas, su altar mayor, inicialmente con dos altares laterales, y su coro, además del claustro, igualmente con sus oratorios; desde las dos torres hasta los cementerios; desde la realidad islámica preexistente hasta las otras manifestaciones cristianas de la ciudad y de la época.

Gracias a la investigación documental cobran sentido algunas cuestiones que afectan a la promoción artística de capillas, retablos y rejas. Dicha promoción es protagonizada por los principales linajes segorbinos y a los ya conocidos, como los Vallterra, Valero, Oliver, etc, añadimos los  Belenguer, Lumberri, Sadornil y De l'Ort, entre otros. Respecto a las obras de arte, se vinculan algunos conjuntos pictóricos con capillas segorbinas y albarracinas a la vez que se relaciona la actividad del pintor Juan de Ojos Negros con el retablo de la Virgen de la catedral de Segorbe, hasta ahora atribuido a Martí Torner, y la de algún miembro del taller de Joan Reixach con el retablo de la Visitación del Maestro de Segorbe. Asimismo, se documentan hechos por primera vez, como el trabajo del herrero Pere Ponç en la rejería de la capilla de San Valero u obras de conservación en el primitivo retablo mayor.

Pero la investigación también abarca no solo el espacio inmediato, como los cementerios chico y grande con su Capilla del Santo Sepulcro; sino toda la geografía religiosa segobricense bajomedieval, con la ermita de San Cristóbal o las diversas cofradías existentes en fecha tan temprana como 1306.

En definitiva, un estudio de conjunto del recinto catedralicio de Segorbe en época gótica, una interesante obra arquitectónica que alberga pintura y una casi olvidada escultura en forma de relieves y gárgolas, que no había sido acometida hasta el momento, ya que hasta la fecha sólo existen los estudios de Llorens Raga sobre el claustro y el campanario. Helios Borja Cortijo & Francesc Ruiz Quesada

Esguards públics i inèdits al conjunt catedralici gòtic de Sogorb

Després del darrer número de la revista Retrotabumum. Estudis d'art medieval, dedicat exclusivament a la capella del Salvador del recinte catedralici de Sogorb, es fa necessari un estudi del conjunt de tot aquest complex, tant del seu espai físic global, com de la seva estructura i entorn. A més de l'abundant informació que proporciona l'arxiu catedralici −principalment el conegut com Llibre del canonge Blay, els llibres racionals i l'"episcopologi” del bisbe Juan Bautista Pérez−, hem rescatat bibliografia en certa mesura oblidada, com els estudis efectuats en 1949 amb motiu de la inauguració del Museu Catedralici, sempre tenint en compte les aportacions recents de l'arqueologia.

Així doncs, el present estudi analitza tota l'obra gòtica, des del temple en sí amb les seves capelles, el seu altar major, inicialment amb dos altars laterals, i el seu cor, a més del claustre, igualment amb els seus oratoris; des de les dues torres fins als cementiris; des de la realitat islàmica preexistent fins a les altres manifestacions cristianes de la ciutat i de l'època.

Gràcies a la recerca documental guanyen sentit algunes qüestions que afecten a la promoció artística de capelles, retaules i reixes. Aquesta promoció és protagonitzada pels principals llinatges segorbins i als ja coneguts, com els Vallterra, Valero, Oliver, etc, afegim els Belenguer, Lumberri, Sadornil i De l'Ort, entre d'altres. Respecte a les obres d'art, es vinculen alguns conjunts pictòrics amb capelles segorbines i albarrassines alhora que es relaciona l'activitat del pintor Joan de Ojos Negros amb el retaule de la Mare de Déu de la catedral de Sogorb, fins ara atribuït a Martí Torner, i la d'algun membre del taller de Joan Reixach amb el retaule de la Visitació del Mestre de Sogorb. Així mateix, es documenten obres per primera vegada, com el treball del ferrer Pere Ponç a la reixeria de la capella de Sant Valero o obres de conservació en el primitiu retaule major.

Però la recerca també abasta no solament l'espai immediat, com els cementiris noi i gran amb la seva Capella del Sant Sepulcre; sinó tota la geografia religiosa del Sogorb baixmedieval, amb l'ermita de Sant Cristòfol o les diverses confraries existents en data tan primerenca com 1306.

En definitiva, un estudi de conjunt del recinte catedralici de Sogorb en època gòtica, una interessant obra arquitectònica que alberga pintura i una gairebé oblidada escultura en forma de relleus i gàrgoles, que no havia estat escomesa fins al moment, ja que fins avui només existeixen els estudis de Llorens Raga sobre el claustre i el campanar. Helios Borja Cortijo & Francesc Ruiz Quesada

---

 

Categoria: Retrotabulum

Es va publicar el diumenge, 07 juny 2015 13:02

Visites: 12323