Retrotabulum n.15
2015
Ènnec de Vallterra y el programa iconográfico de la capilla de San Salvador de la catedral de Segorbe
Descendiente de una antigua y noble familia navarra afincada en el reino de Valencia, Ènnec, o Íñigo, de Vallterra fue nombrado obispo de Girona en el año 1362, de Segorbe y Albarracín en 1370 y arzobispo de Tarragona en 1380. No obstante, no pudo tomar posesión de esta última hasta la muerte del rey Pedro el Ceremonioso en el año 1387, a causa del Cisma. Fiel seguidor de Benedicto XIII, como también lo fueron sus sucesores en el obispado de Segorbe y Albarracín, Diego Pérez de Heredia y Francesc Riquer, luchó por la ampliación de los límites de la diócesis, promovió la reforma de las sedes catedralicias de Segorbe y Albarracín y tuvo un papel singular en la fundación de la cartuja de Valldecrist, consagrada el 13 de noviembre del año 1401, y en la construcción de la capilla de San Salvador de la catedral de Segorbe, oratorio ciertamente importante e innovador en su época, al que dedicamos este estudio.
La similitud entre las bóvedas de las capillas de San Miguel y San Andrés y san Francisco de la catedral de Segorbe y la de la capilla de San Salvador revelan que fue Ènnec de Vallterra quien mandó unificar criterios en el proceso constructivo de la catedral gótica segobricense. La datación del oratorio funerario de Ènnec parece mantener relación con la construcción del primer tramo de la nave de la iglesia parroquial de Ontinyent (Valencia), en tiempos de su rector Jaume Prats (1372-1400). Importante personaje muy relacionado con el obispo de Valencia y los principales artistas del momento, asociamos aquí su testamento con el encargo del retablo dedicado a los santos Domingo, Cosme y Damián, pintado por Guerau Gener y Gonçal Peris.
Llevadas a cabo en el siglo XIV, las cubriciones de Segorbe y Ontinyent, junto con otra bóveda del monasterio del Puig, fueron las primeras estrelladas elevadas en el Reino de Valencia. Esta eventualidad corrobora −en lo que respecta a las dimensiones y las soluciones técnicas y estilísticas que abraza la capilla de San Salvador de Segorbe−, el poder de la familia Vallterra. La singularidad de este ámbito catedralicio favoreció que acogiera las primeras sesiones de las Cortes valencianas, celebradas en Segorbe, en tiempos del rey Martín el Humano (1401-1407).
La bóveda cósmica de la capilla de San Salvador constituye, por sí sola, un programa iconográfico de salvación que aparece relacionado con las imágenes esculpidas en las cuatro ménsulas angulares del oratorio. El hilo conductor que las vincula hace uso del ritmo ascensional arquitectónico y tiene como base la esperada salvación del arzobispo Ènnec de Vallterra. Este discurso iconográfico, afín a pasajes del Credo, mantiene importantes puntos de contacto con algunas obras de la Corona de Aragón. Otras producciones artísticas, como el retablo de San Salvador de Pina de Montalgrao (Castellón) o el de la Passio Imaginis de Felanitx (Mallorca), nos permiten destacar diversas influencias.
La capilla de Segorbe también nos ha facilitado estudiar algunas de las características iconográficas y estilísticas del retablo de San Lucas, conjunto encargado por Gonzalo de Espejo para el oratorio funerario de los Vallterra.
Finalmente y más allá del recinto dedicado a San Salvador, Ènnec de Vallterra fue promotor del proyecto del nuevo retablo mayor de la catedral de Tarragona y ordenó construir una biblioteca sobre el claustro de dicho templo, próxima al dormitorio. Asimismo, abonó el ápoca final de un retablo dedicado a los Gozos de la Virgen María para la iglesia de Santa María de Horta de Sant Joan, pintado por Pere Nicolau. Francesc Ruiz i Quesada & Helios Borja Cortijo
Ènnec de Vallterra i el programa iconogràfic de la capella de Sant Salvador de la catedral de Sogorb
Descendent d'una antiga i noble família navarresa establerta en el regne de València, Ènnec, o Íñigo, de Vallterra va ser nomenat bisbe de Girona l'any 1362, de Sogorb i Albarrasí el 1370 i arquebisbe de Tarragona el 1380. No obstant això, no va poder prendre possessió d'aquesta darrera seu fins a la mort del rei Pere el Cerimoniós l'any 1387, a causa del Cisma. Fidel seguidor de Benet XIII, com també ho van ser els seus successors en el bisbat de Sogorb i Albarrasí, Diego Pérez d'Herèdia i Francesc Riquer, va lluitar per l'ampliació dels límits de la diòcesi, va promoure la reforma de les seus catedralícies de Sogorb i Albarrasí i va tenir un paper singular en la fundació de la cartoixa de Valldecrist, consagrada el 13 de novembre de l'any 1401, i en la construcció de la capella de Sant Salvador de la catedral de Sogorb, oratori certament important i innovador a la seva època, al que dediquem aquest estudi.
La similitud entre les voltes de les capelles de Sant Miquel i Sant Andreu i sant Francesc de la catedral de Sogorb i la de la capella de Sant Salvador revelen que va ser Ènnec de Vallterra qui va manar unificar criteris en el procés constructiu de la catedral gòtica segobricense. La datació de l'oratori funerari d'Ènnec sembla mantenir relació amb la construcció del primer tram de la nau de l'església parroquial d'Ontinyent (València), en temps del seu rector Jaume Prats (1372-1400). Important personatge molt relacionat amb el bisbe de València i els principals artistes del moment, associem aquí el seu testament amb l'encàrrec del retaule dedicat als sants Domènec, Cosme i Damià, pintat per Guerau Gener i Gonçal Peris.
Dutes a terme al segle XIV, les cobricions de Sogorb i Ontinyent, juntament amb una altra volta del monestir del Puig, van ser les primeres estelades elevades en el Regne de València. Aquesta eventualitat corrobora −pel que fa a les dimensions i les solucions tècniques i estilístiques que abraça la capella de Sant Salvador de Sogorb−, el poder de la família Vallterra. La singularitat d'aquest àmbit catedralici va afavorir que acollís les primeres sessions de les Corts valencianes, celebrades a Sogorb, en temps del rei Martí l'Humà (1401-1407).
La volta còsmica de la capella de Sant Salvador constitueix, per si sola, un programa iconogràfic de salvació que apareix relacionat amb les imatges esculpides a les quatre mènsules angulars de l'oratori. El fil conductor que les vincula fa ús del ritme ascensional arquitectònic i té com a base l'esperada salvació de l'arquebisbe Ènnec de Vallterra. Aquest discurs iconogràfic, afí a passatges del Credo, manté importants punts de contacte amb algunes obres de la Corona d'Aragó. Altres produccions artístiques, com el retaule de Sant Salvador de Pina de Montalgrao (Castelló) o el de la Passio Imaginis de Felanitx (Mallorca), ens permeten destacar diverses influències.
La capella de Sogorb també ens ha facilitat estudiar algunes de les característiques iconogràfiques i estilístiques del retaule de Sant Lucas, conjunt encarregat per Gonzalo de Espejo per a l'oratori funerari dels Vallterra.
Finalment i més enllà del recinte dedicat a Sant Salvador, Ènnec de Vallterra va ser promotor del projecte del nou retaule major de la catedral de Tarragona i va ordenar construir una biblioteca sobre el claustre d'aquest temple, propera al dormitori. Així mateix, va abonar l'àpoca final d'un retaule dedicat als Goigs de la Mare de Déu per a l'església de Santa María d'Horta de Sant Joan, pintat per Pere Nicolau. Francesc Ruiz i Quesada & Helios Borja Cortijo
- Categoria: Retrotabulum
- Es va publicar el divendres, 13 febrer 2015 17:43
- Visites: 12563
