Retrotabulum n.13
2014
Italianismos en la pintura gótica del obispado de Segorbe y Albarracín (1374-1410)
La influencia de la pintura de los hermanos Serra alcanzó todo el Principado, el Rosselló, Aragón y muy especialmente las tierras de Valencia. En relación con este último ámbito, el presente artículo lo centramos en la pintura gótica italianizante del obispado de Segorbe y Albarracín, ejecutada en el transcurso del tercer cuarto del siglo XIV y primeros años del XV, ya en el periodo del gótico internacional.
Para el obispado de Segorbe y Albarracín trabajó el autor de la magnífica tabla de San Miguel Arcángel de Sot de Ferrer y también el Maestro de Villahermosa, anónimo vinculado a los Serra que destinó sus obras a los tres arcedianatos de su diócesis: Segorbe, Albarracín y Alpuente. En relación con el primer ámbito, pensamos que pintó para su catedral el retablo de santa Bárbara que se conservaba en Castellnovo, mientras que de los otros dos destacan la tabla de la Virgen de la Leche de la catedral de Albarracín, conservada en el MNAC, y el retablo mayor de Santa María de Alpuente, cuyas tablas se custodian en la aldea de El Collado y en el Museo de Bellas Artes de Zaragoza, así como el retablo de la Virgen de la Leche de Xelva. A pesar de la baja calidad fotográfica de las imágenes fotográficas del retablo de Santa Bárbara, damos a conocer las medidas que tuvo el conjunto pictórico y también que su comitente debió ser algún miembro de la familia de los de la Cerda, Cerdá o Cerdán.
La obra más importante de Xèrica, el retablo mayor de su parroquial, fue pactada con Llorenç Saragossa y las primeras noticias de su negociación son del año de 1394. Mueble confundido en muchas ocasiones con el desaparecido retablo de la Virgen, san Martín y santa Águeda de la ermita de San Roque, de esta misma localidad, se dan a conocer las medidas de este último retablo y la imposibilidad que ocupase en ningún momento el altar mayor de la nueva parroquial. Un Calvario custodiado en el Museo del Palacio episcopal de Albarracín, atribuido al pintor Enrique de Estencop, nos permite difundir la documentación que informa de su marcha desde Zaragoza al reino de Navarra.
Una de las joyas que atesora el claustro de la catedral de Segorbe es el retablo de Santa Eulalia y santa Clara, pintado por Pere Serra. En relación con su comitente, el obispo Francesc Riquer, desvelamos que el retablo que encargó a Gérard de Bruyne, de la villa de Diest, en el ducado de Brabante y Juan Duixane, de la villa de Saint-Pourçain (Auvergne), fue destinado a la capilla funeraria del prelado, la dedicada a san Esteban y santa Apolonia en el convento de San Francisco de Barcelona.
La tabla del Abrazo ante la Puerta Dorada del Museo catedralicio de Segorbe, atribuida al pintor Miquel Alcanyís y una de las obras más paradigmáticas de la pintura medieval valenciana, permite cerrar un magnífico recorrido artístico coloreado por los mejores pintores del momento. Francesc Ruiz i Quesada & David Montolio Torán
Italianismes a la pintura gòtica del bisbat de Sogorb i Albarrasí (1374-1410)
La influència de la pintura dels germans Serra va aconseguir tot el Principat, el Rosselló, Aragó i molt especialment les terres de València. En relació amb aquest últim àmbit, el present article ho centrem en la pintura gòtica italianitzant del bisbat de Sogorb i Albarrasí, executada en el transcurs de la tercera cambra del segle XIV i primers anys del XV, ja en el període del gòtic internacional.
Per al bisbat de Sogorb i Albarrasí va treballar l'autor de la magnífica taula de San Miguel Arcàngel de Sot de Ferrer i també el Mestre de Villahermosa, anònim vinculat als Serra que va destinar les seves obres als tres ardiaconats de la seva diòcesi: Sogorb, Albarrasí i Alpont. En relació amb el primer àmbit, pensem que va pintar per a la seva catedral el retaule de santa Bàrbara que es conservava a Castellnovo, mentre que dels altres dos destaquen la taula de la Verge de la Llet de la catedral d'Albarrasí, conservada en el MNAC, i el retaule major de Santa María d'Alpont, les taules de la qual es custodien en el llogaret d'El Collado i al Museo de Bellas Artes de Saragossa, així com el retaule de la Verge de la Llet de Xelva. Malgrat la baixa qualitat fotogràfica de les imatges fotogràfiques del retaule de Santa Bàrbara, donem a conèixer les mesures que va tenir el conjunt pictòric i també que el seu comitent va haver de ser algun membre de la família dels de la Cerda, Cerdá o Cerdán.
L'obra més important de Xèrica, el retaule major del seu parroquial, va ser pactada amb Llorenç Saragossa i les primeres notícies de la seva negociació són de l'any de 1394. Moble confós en moltes ocasions amb el desaparegut retaule de la Verge, sant Martí i santa Àgata de l'ermita de Sant Roc, d'aquesta mateixa localitat, es donen a conèixer les mesures d'aquest últim retaule i la impossibilitat que ocupés en cap moment l'altar major de la nova parroquial. Un Calvari custodiat al Museu del Palau episcopal d'Albarrasí, atribuït al pintor Enrique de Estencop, ens permet difondre la documentació que informa de la seva marxa des de Saragossa al regne de Navarra.
Una de les joies que atresora el claustre de la catedral de Sogorb és el retaule de Santa Eulalia i santa Clara, pintat per Pere Serra. En relació amb el seu comitent, el bisbe Francesc Riquer, desvetllem que el retaule que va encarregar a Gérard de Bruyne, de la vila de Diest, al ducat de Brabante i Juan Duixane, de la vila de Saint-Pourçain (Auvergne), fou destinat a la capella funerària del prelat, la dedicada a sant Esteve i santa Apol•lònia al convent de Sant Francesc de Barcelona.
La taula de l'Abraçada davant la Porta Daurada del Museu catedralici de Sogorb, atribuïda al pintor Miquel Alcanyís i una de les obres més paradigmàtiques de la pintura medieval valenciana, permet tancar un magnífic recorregut artístic acolorit pels millors pintors del moment. Francesc Ruiz i Quesada & David Montolio Torán
Italianisms in the gothic painting of the diocese of Segorbe and Albarracín (1374-1410)
The great influence of the Serra brothers’ painting reached the entire Principality, the Roussillon, Aragon, and especially the lands of Valencia. With reference in particular to these regions, this article will be focused on the Italo-gothic painting of the diocese of Segorbe and Albarracín, produced throughout the third quarter of the 14th Century and the first few years of the 15th, already into the international gothic period.
The author of the magnificent panel painting of Saint Michael the Archangel of Sot de Ferrer and also the Master of Villahermosa which is a name linked to the Serra brothers, worked for the Segorbe and Albarracín diocese, and allocated his work to the three archdeacons of his diocese: Sergorbe, Albarracín and Alpuente. With regard to the former of these, we believe that he painted the retable of Santa Barbara (which was kept at Castellnovo), for his cathedral, while between the other two, the most significant would be the panel painting of the Nursing Virgin at Albarracín Cathedral, kept at the National Art Museum of Catalonia (MNAC), and those of the main altarpiece of Santa Maria de Alpuente, which are guarded in the village of El Collado and in the Fine Arts Museum of Zaragoza, along with the retable of the Nursing Virgin of Xelva. Despite the low photographic quality of the images taken of the Santa Barbara altarpiece, we can appreciate the size of the pictorial ensemble, and that it must have been commissioned by a member of the family Cerda, Cerdá or Cerdán.
Regarding the most important piece of work at Xèrica, the main altarpiece of the parish, a deal was made with Llorenç Saragossa; the earliest news of this negotiation being from the year 1394. A piece often confused with the disappeared retable of the Virgin, Saints Martin and Águeda from the San Roque hermitage of this same place, the size of this retable was evident as well as the impossibility that it would, at any time, have occupied the high altar of the new parish. A Calvary guarded in the Espiscopal Palace Museum of Albarracín, attributed to painter Enrique de Estencop, allows us to disseminate the documentation that describes its transferral from Zaragoza to the Kingdom of Navarra.
The cloister of Segorbe Cathedral guards a true treasure, the retable of Santa Eulalia and Santa Clara, painted by Pere Serra. Regarding its commissioner bishop Francesc Riquer, we can reveal that the retable that he commissioned from Gérard de Bruyne from the town of Diest, in the duchy of Brabante, and Juan Duixane of Saint-Pourçain town (Auvergne), was destined to the burial chapel of the prelate, the one dedicated to San Esteban and Santa Apolonia at the Convent of San Francisco in Barcelona.
The panel painting, “The Meeting at the Golden Gate” at the Cathedral Museum of Segorbe, attributed to painter Miquel Alcanyía and one of the most paradigmatic works of Valencian medieval art, brings to a close a magnificent artistic tour shaped by the greatest painters of the time. Francesc Ruiz i Quesada & David Montolio Torán
- Categoria: Retrotabulum
- Es va publicar el dimecres, 02 juliol 2014 22:23
- Visites: 13695
