Maria Mater Gratiae
≪Maria, Mater gratia, Mater misericordiæ [...].≫ Aspectes iconogràfics entorn de la Mare de Déu del mantell i els ordes mendicants
Esplèndidament estudiada per Gabriel Llompart, la iconografia de la Mare de Deu del Mantell va gaudir d'una amplia acceptació en els diversos regnes que abraçava la península Iberica en els segles del gòtic. Arreu dEuropa, diverses institucions eclesiàstiques i ciutadanes van tenir un paper específic pel fet de voler destacar-se per la singularitat de ser protegides pel mantell de Maria, una particularitat que va minvar a partir del Concili de Trento.
En la difusió de la imatge de la Mare de Deu del Mantell cal tenir present les diverses reproduccions il·luminades que es van fer de l’Speculum Humanæ Salvationis, còdex que desenvolupa la intercessió de Maria davant de Crist en favor de sant Francesc i sant Domènec i que la interrelaciona amb la protecció del mantell de la Mare de Déu i la Dona Apocalíptica.
Un dels poemes de Les trobes en lahors de la Verge, escrites pel poeta valencià Joan Moreno en el segle XV, sintetitza el doble paper de Maria com a intercessora i alhora com a protectora: ≪Tots els meus drets, mare, de Déu serena / Tinc ia perduts, si vos nom...
- Categoria: Artículos
- Es va publicar el diumenge, 04 novembre 2012 15:42
- Visites: 9383
El retaule de Sant Agustí de Jaume Huguet
El retaule de Sant Agustí de Jaume Huguet. Un referent singular en l'art pictòric català del darrer quatre-cents
A partir de les taules conservades del retaule gòtic de l'església del convent de Sant Agustí de Barcelona, de les capitulacions d'aquest conjunt i de les descripcions d'aquest temple es fa una hipòtesi de reconstrucció del conjunt pictòric que va presidir l'altar major. D'altra banda, es fa una valoració de les peculiaritats econòmiques incloses en el contracte del fustam i de la pintura del retaule de Sant Agustí, les quals evidencien que Macià Bonafè i Jaume Huguet van assumir la major part del finançament de l'obra.
També es porta a terme una avaluació estilística de les pintures del moble agustí i es fa un replantejament de l'obrador de Jaume Huguet, en què, a rnés de la presència dels Vergós, cal destacar la incidència de diversos artistes gironins: Bemat Vicens, Esteve Solà i, molt probablement, Ramon Solà II, pintors que esdevenen un suport important en l'obrador huguetià durant bona part dels anys seixanta i inicis dels setanta del segle xv. Francesc Ruiz i Quesada.
El retaule de Sant Agustí de Jaume Huguet. Un referent singular en l'art
...- Categoria: Artículos
- Es va publicar el diumenge, 04 novembre 2012 15:03
- Visites: 9634
El retablo de Santo Domingo de Silos
La incidencia de las fuentes escritas en la iconografía del retablo de Santo Domingo de Silos, de Bartolomé Bermejo
Pintado por Bartolomé Bermejo y Martín Bernat, el retablo de Santo Domingo de Silos presidió el altar mayor de la iglesia dedicada a este santo en la localidad de Daroca (Zaragoza). A partir de las fuentes escritas que nos informan de la vida y de los milagros del bienaventurado de Silos, el objeto de este estudio es el de correlacionar dichos textos con el programa iconográfico del conjunto pictórico darocense y el de plantear –desde un análisis que afecta a la estructura del conjunto, el estilo de Bermejo y la iconografía de la obra–, la posible vinculación de unas tablas dedicadas a Cristo Redentor, actualmente conservadas en el Museu Nacional d’Art de Catalunya y en el Institut Amatller d’Art Hispànic de Barcelona, con la predela de dicho retablo. Francesc Ruiz i Quesada.
The impact of written sources on the iconography of the altarpiece of Santo Domingo de Silos by Bartolomé Bermejo
Painted by Bartolomé Bermejo and Martín Bernat, the altarpiece of Santo Domingo de Silos used to preside over the main altar of the church devoted to this saint in the town of Daroca (Zaragoza). Based on the written
...- Categoria: Artículos
- Es va publicar el diumenge, 04 novembre 2012 14:17
- Visites: 12050
Els primers Trastàmares
Els primers Trastámares. La legitimació mariana d’un llinatge
La instauració de la dinastia dels Trastàmara a la Corona de Castella, primer, i a la Corona d’Aragó, després, va ser polèmica en tots dos regnes, i l’auxili de la Mare de Déu va esdevenir una via necessària per justificar la seva ascensió al tron com a electes de Maria i no dels homes. La majoria de vegades el pretès vincle del monarca amb la Mare de Déu va tenir un caire més aviat simbòlic, suficient per assolir la sanció divina que l’avalés davant els súbdits, però Alfons el Magnànim desenvolupà un llenguatge propagandístic diferent en què ell de vegades apareix en contacte amb la divinitat, concretament amb la Mare de Déu. Alfons, que ja no necessitava tant la seva legitimació reial com a Trastàmara, va cercar la complicitat de Maria en diverses ocasions, especialment en l’acompliment del seu somni napolità. Francesc Ruiz i Quesada.
Los primeros Trastámaras. La legitimación mariana de un linaje
La instauración de la dinastía de los Trastámara en la Corona de Castilla, primero, y a la Corona de Aragón, después, fue polémica en ambos reinos, y el auxilio de la Virgen se convirtió en una vía necesaria
...- Categoria: Artículos
- Es va publicar el dimecres, 06 abril 2011 17:51
- Visites: 10174
