Número especial 1
2026
Can Vidal de Caldes d’Estrac: del termalisme de la Fonda Vidal (1852–1917) a la sociabilitat política catalana (1919–1939).
Aquest estudi reconstrueix la història del recinte de Can Vidal de Caldes d’Estrac (Caldetes) entre 1852 i 1939, aportant noves identificacions documentals i una reconstrucció arquitectònica integral del conjunt. A partir de padrons, fonts genealògiques, litografies, fotografies, hemeroteca i documentació fiscal, documenta per primera vegada la relació entre la Fonda Vidal i el mestre d’obres Manuel Guitart i Codorniu, autor de la reforma de l’accés pel carrer de Sant Pere i del templet neoclàssic (1872–1873). Aquesta intervenció, impulsada per l’arribada dels nous hostalers Justin i Marius —dos dels cuiners més prestigiosos de la Barcelona de 1872, establerts a Caldetes aquell mateix any—, aporta una dada singular sobre la trajectòria inicial de Guitart i estableix una connexió arquitectònica directa entre Can Vidal i alguns dels monuments més representatius de la Barcelona culta del seu temps.
La comparació entre una fotografia de l’antiga Fonda Vidal i una targeta comercial de la nova Fonda Justin i Marius (1872–1875) permet reconstruir la seqüència de les obres i demostrar que la reforma de 1872 al Camí Ral, juntament amb la reedificació de 1872–1873 al carrer de Sant Pere —culminada amb la façana posterior en forma de templet neoclàssic—, definiren la configuració arquitectònica i la imatge del recinte Vidal conegudes a finals del segle XIX.
L’estudi ressegueix l’evolució de la fonda al llarg de més de mig segle, identifica l’origen patrimonial de la família Vidal i aprofundeix en la figura d’Antoni Vidal i Roca, un dels principals promotors del desenvolupament de Caldetes. Així mateix, analitza la funció del recinte, amb els seus jardins ornamentals i espais de representació, com a centre de sociabilitat burgesa i política, acollint institucions com el Casal Català i el Centre Català Republicà.
Finalment, el treball reivindica la importància arquitectònica, històrica i social de Can Vidal en l’evolució de Caldes d’Estrac, adverteix sobre l’estat crític de conservació de la seva portalada monumental i defensa la necessitat d'impulsar la preservació d'aquest conjunt patrimonial singular, testimoni fonamental del passat termal, urbanístic i cultural de la vila. Francesc Ruiz i Quesada
Can Vidal de Caldes d’Estrac: del termalismo de la Fonda Vidal (1852–1917) a la sociabilidad política catalana (1919–1939)
Este estudio reconstruye la historia del recinto de Can Vidal, en Caldes d’Estrac (Caldetes), entre 1852 y 1939, aportando nuevas identificaciones documentales y una reconstrucción arquitectónica integral del conjunto. A partir de padrones municipales, fuentes genealógicas, litografías, fotografías, prensa histórica y documentación fiscal, documenta por primera vez la relación entre la Fonda Vidal y el maestro de obras Manuel Guitart i Codorniu, autor de la reforma del acceso por la calle de Sant Pere y del templete neoclásico (1872–1873). Esta intervención, impulsada por la llegada de los nuevos hosteleros Justin y Marius —dos de los cocineros más prestigiosos de la Barcelona de 1872, establecidos en Caldetes ese mismo año—, aporta un dato inédito sobre la trayectoria inicial de Guitart y establece una conexión arquitectónica directa entre Can Vidal y algunos de los monumentos más representativos de la Barcelona culta de la época.
La comparación entre una fotografía de la antigua Fonda Vidal y una tarjeta comercial de la nueva Fonda Justin y Marius (1872–1875) permite reconstruir la secuencia de las obras y demostrar que la reforma de 1872 en el Camí Ral, junto con la reedificación de 1872–1873 en la calle de Sant Pere —culminada con la fachada posterior en forma de templete neoclásico—, definieron la configuración arquitectónica y la imagen del recinto Vidal tal como se conocía a finales del siglo XIX.
El estudio sigue la evolución del establecimiento durante más de medio siglo, identifica el origen patrimonial de la familia Vidal y profundiza en la figura de Antoni Vidal i Roca, uno de los principales impulsores del desarrollo de Caldetes. Asimismo, analiza la función del recinto, con sus jardines ornamentales y espacios de representación, como centro de sociabilidad burguesa y política, acogiendo entidades como el Casal Català y el Centre Català Republicà.
Finalmente, el trabajo pone de relieve la importancia arquitectónica, histórica y social de Can Vidal en la evolución de Caldes d’Estrac, advierte sobre el estado crítico de conservación de su portada monumental y defiende la necesidad de preservar este singular conjunto patrimonial, testimonio fundamental del pasado termal, urbano y cultural de la localidad. Francesc Ruiz i Quesada
Can Vidal of Caldes d’Estrac: from the thermal tradition of the Fonda Vidal (1852–1917) to Catalan political sociability (1919–1939)
This study reconstructs the history of the Can Vidal complex in Caldes d’Estrac (Caldetes) between 1852 and 1939, providing new documentary identifications and a comprehensive architectural reconstruction of the site. Drawing on municipal registers, genealogical records, lithographs, photographs, historical newspapers, and fiscal documentation, it documents for the first time the relationship between the Fonda Vidal and the master builder Manuel Guitart i Codorniu, who designed the renovation of the entrance from Carrer de Sant Pere and the neoclassical temple-like pavilion (1872–1873). This intervention, prompted by the arrival of the new hoteliers Justin and Marius—two of Barcelona’s most renowned chefs in 1872, who settled in Caldetes that same year—offers new insight into Guitart’s early career and establishes a direct architectural connection between Can Vidal and some of the most significant monuments of Barcelona’s contemporary cultural milieu.
By comparing an early photograph of the original Fonda Vidal with a commercial card of the new Fonda Justin i Marius (1872–1875), the study reconstructs the sequence of the building works and demonstrates that the 1872 renovation on the Camí Ral, together with the rebuilding carried out in 1872–1873 on Carrer de Sant Pere—completed with its distinctive neoclassical temple-like rear façade—defined the architectural configuration and appearance of the Vidal complex as it was known in the late nineteenth century.
The article traces the evolution of the establishment over more than half a century, identifies the patrimonial origins of the Vidal family, and examines the role of Antoni Vidal i Roca as one of the principal promoters of Caldetes’ development. It also analyses the complex, with its ornamental gardens and representational spaces, as a centre of bourgeois and political sociability, housing institutions such as the Casal Català and the Centre Català Republicà.
Finally, the study highlights the architectural, historical, and social significance of Can Vidal in the development of Caldes d’Estrac, draws attention to the critical state of preservation of its monumental gateway, and argues for the conservation of this unique heritage site as a key testimony to the town’s thermal, urban, and cultural past. Francesc Ruiz i Quesada
- Category: Números Especiales
- Published on Monday, 20 July 2026 05:05
- Hits: 178
