Retrotabulum n.3

21-05
2012

Retrotabulum n.3En torno a los Osona: La vara sacerdotal y la influencia de Bermejo en el retablo del Calvario

En el retablo de santa Engracia de Daroca, llevado a cabo por Bermejo con anterioridad al año 1476, se puede apreciar que el eje iconográfico de sus tablas remite a los emblemas del poder civil -la vara, el cetro y el yugo-, y del poder eclesiástico -la vara y el báculo-, los cuales y según su uso pueden llevar a las tinieblas o a la gloria. Al analizar el retablo del Calvario, obra pintada por Rodrigo de Osona en 1476, se aprecia que el poder que se critica, mediante la vara, es el de la autoridad eclesiástica vigente a la muerte de Cristo. En este artículo, tratamos de demostrar la influencia que  Bermejo ejerció sobre Rodrigo de Osona en la iconografía de dicho Calvario, circunstancia que podría verificar la presencia por esas fechas del pintor cordobés en la ciudad de Valencia o la coincidencia previa de ambos artistas. Siguiendo las pautas de los pintores flamencos e italianos, la producción de Rodrigo de Osona enriqueció la iconografía levantina más tradicional y aportó novedades singulares en la creación artística valenciana, algunas de las cuales se tratan en este estudio. Asimismo, proponemos una lectura iconográfica de la principal obra de “lo Fil de Mestre Rodrigo”: la tabla de la Epifanía que se conserva en el Victoria and Albert Museum de Londres. Francesc Ruiz i Quesada


 

A l'entorn dels Osona: la vara sacerdotal i la influència de Bermejo en el retaule del Calvari

En el retaule de santa Engràcia de Daroca, dut a terme per Bermejo amb anterioritat a l'any 1476, es pot apreciar que l'eix iconogràfic de les seves taules remet als emblemes del poder civil -la vara, el ceptre i el jou-, i del poder eclesiàstic -la vara i el bàcul-, els quals i segons el seu ús poden portar a les tenebres o a la glòria. En analitzar el retaule del Calvari, obra pintada per Rodrigo d'Osona l’any 1476, s'aprecia que el poder que es critica, mitjançant la vara, és el de l'autoritat eclesiàstica vigent a la mort de Crist. En aquest article, tractem de demostrar la influència que Bermejo va exercir cap a Rodrigo d'Osona en la iconografia d'aquest Calvari, circumstància que podria verificar la presència del pintor cordovès a la ciutat de València, per aquestes dates, o la coincidència prèvia de tots dos artistes. Seguint les pautes dels pintors flamencs i italians, la producció de Rodrigo d'Osona va enriquir la iconografia llevantina més tradicional i va aportar novetats singulars en la creació artística valenciana, algunes de les quals es tracten en aquest estudi. Així mateix, proposem una lectura iconogràfica de la principal obra de “lo Fil de Mestre Rodrigo”: la taula de l'Epifania conservada al Victoria and Albert Museum de Londres. Francesc Ruiz i Quesada

 


 

Regarding the Osona: the priestly rod and the Bermejo influency on the Calvary table

 

In the altarpiece of Saint Engracia Daroca, conducted by Bermejo prior to 1476, we can see that theiconic axis of its tables,  it's refered to the civil power -rod, scepter, and yoke-,  and the ecclesiastical one -rod-and crosier-, which,according to use of it, it may lead to darkness or glory. In analyzing the altar of Calvary, painted by Rodrigo Osona in 1476, the criticized power, through the rode, is  the force of ecclesiastical authority in the death of Christ. In this  paper, we try to show the influence of Bermejo on Rodrigo de Osona iconography of this Calvary, which it can be verify the stay of the painter in  Valencia, at this  time, or the previous coincidence of both artists. Following the guidelines  of the Flemish and Italian painters, Rodrigo Osona production enriched  the most traditional Levantine iconography and gave the keys to new incomes in the Valencia artistic creation, some of them  are explained in this study.  We also propose an iconographic reading of the main work of "lo Fill de Mestre Rodrigo": The Table of Epiphany preserved at the Victoria and Albert Museum in London. Francesc Ruiz i Quesada